Entrevista amb Laia González Prat: Ensenyar anglès a través de les tradicions catalanes

 "Crear cançons que connectessin l’aprenentatge de l’anglès amb la cultura catalana semblava un somni fet realitat: creatiu, musical i amb sentit. Per a mi, el fet que no existís res semblant ho feia encara més emocionant."

Laia González (dreta) i Genevieve Shaw (esquerra)

Laia González Prat porta gairebé dues dècades ensenyant anglès i actualment és directora de la ZER Vent d’Avall, una xarxa de quatre escoles rurals al centre de Catalunya, Espanya. També és co-dissenyadora de LaLaFolk, el projecte pioner que més tard va inspirar LaLaOpenEdu. En aquesta entrevista, Laia comparteix la seva experiència com a mestra d’escola rural, innovadora cultural i col·laboradora en la connexió de l’aprenentatge de llengües amb les tradicions catalanes.

P: Laia, podries començar explicant-nos una mica sobre el teu recorregut professional?

R: Faig classes d’anglès des de fa 18 anys i sempre m’ha apassionat tant la llengua com compartir-la amb els infants. A Catalunya, els nens creixen envoltats de diverses llengües, i ajudar-los a afegir l’anglès com una eina més de comunicació i creativitat és meravellós.

Com a directora d’una xarxa d’escoles rurals, no hi ha dos dies iguals. Sovint em desplaço entre una, dues o tres escoles en un mateix dia, impartint classes en blocs breus. No formo part completament d’un sol equip, però aporto energia nova a cada escola que visito. Requereix capacitat d’adaptació —i moltes hores sola al cotxe— però també manté la feina apassionant.

P: Com vas començar a involucrar-te en el projecte LaLaFolk?

R: Va començar quan vas venir a ajudar a la nostra escola de Sant Martí. Tenir una persona nativa era tot un regal, però ens vam adonar que faltava alguna cosa: els nens no podien parlar de les seves pròpies tradicions catalanes en anglès. Aquell descobriment va ser un punt d’inflexió.

Crear cançons que connectessin l’aprenentatge de l’anglès amb la cultura catalana semblava un somni fet realitat: creatiu, musical i amb sentit. Per a mi, el fet que no existís res semblant ho feia encara més emocionant.

"També va donar als nens de diversos orígens l’oportunitat de participar en la cultura catalana a través de l’anglès. Aquesta doble connexió —amb la llengua i amb la cultura— era molt potent.”

P: Per què les escoles rurals et van semblar el lloc adequat per començar?

R: Les escoles rurals encara estan molt connectades amb les tradicions. Els nens celebren el tió de Nadal, Sant Jordi i la Castanyada amb entusiasme. Això feia que fos fàcil vincular les cançons amb la seva vida quotidiana.

Més endavant, vam adaptar el material perquè funcionés també en escoles més grans i diverses, on no totes les famílies comparteixen les tradicions catalanes. En aquests casos, el projecte també introdueix els nouvinguts a la cultura local. Recordo nens del Marroc meravellats amb el tió: no s’ho podien creure que colpegéssim un tronc amb un bastó i li demanéssim que “cagui” regals!

P: Pots explicar alguns moments memorables del projecte?

R: Destaca sobretot el procés creatiu: tardes a casa teva, prenent te i donant forma a les cançons junts. També vaig observar la teva evolució com a compositora: al principi necessitaves orientació, però amb el temps vas trobar el teu propi camí i provaves tot amb els nens tu mateixa.

Les reaccions dels nens eren meravelloses. Des de la primera prova, s’impliquen amb les cançons, donaven opinions i suggerien canvis. Aquesta col·laboració feia que les cançons fossin realment seves. N’hi havia algunes que els agradaven tant que durant les festes havíem d’aturar-los perquè no les cantessin una i altra vegada!

P: Vas notar algun canvi en com els nens es relacionaven amb l’anglès —o amb la seva pròpia cultura— a través de LaLaFolk?

R: Absolutament. Les cançons amb gestos i dansa, com Carnival, captivaven completament els nens. No només aprenien anglès; vivien les tradicions d’una manera nova.

També donava als nens de diversos orígens l’oportunitat de participar en la cultura catalana a través de l’anglès. Aquesta doble connexió —amb la llengua i amb la cultura— era molt potent.

“Com que els materials es van crear de manera col·laborativa amb mestres i nens, transmeten motivació i autenticitat. LaLaFolk demostra que quan els mestres posen el cor en els materials, els alumnes ho perceben —i l’aprenentatge és més profund.”

P: Si poguessis somiar a lo gran, on t’agradaria que arribés LaLaFolk?

R: Crec que tots els nens de Catalunya haurien de poder viure aquest projecte. Està dissenyat per a la seva participació i està arrelat en la nostra cultura, especialment en un moment en què la llengua catalana se sent fràgil.

Tot i que el currículum ens demana ensenyar la cultura dels països de parla anglesa, LaLaFolk també ens permet portar les nostres pròpies tradicions a l’aula d’anglès. És un punt de trobada molt bonic.

P: Quin paper poden tenir les escoles rurals en la innovació?

R: Les escoles rurals poden ser un trampolí per a la innovació, ja que sovint han de fer les coses d’una manera diferent de les escoles més grans. Els grups d’edats mixtes són una gran fortalesa: els alumnes més grans ajuden els més petits, i de vegades els més petits ens sorprenen entenent conceptes ràpidament.

Culturalment, les escoles rurals abans eren més fortament catalanoparlants. Això fa que projectes com LaLaFolk siguin encara més importants: reforcen la identitat cultural mentre s’ensenya anglès de manera natural i lúdica.

P: Recomanaries LaLaFolk a altres escoles?

R: Definitivament. És una eina per aprendre anglès i celebrar les tradicions catalanes alhora. Com que els materials es van crear de manera col·laborativa amb mestres i nens, transmeten motivació i autenticitat. LaLaFolk demostra que quan els mestres posen el cor en els materials, els alumnes ho perceben —i l’aprenentatge és més profund.